Elizabeth Cady Stanton (1880) (1880) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 novembre 1815 Johnstown (Nova York) |
Mort | 26 octubre 1902 (86 anys) Nova York |
Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
Sepultura | cementiri de Woodlawn |
Presidenta National Woman Suffrage Association (en) | |
Dades personals | |
Formació | Emma Willard School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Abolicionisme i feminisme |
Ocupació | escriptora, activista pels drets de les dones, actriu, abolicionista |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Moviment | Transcendentalisme, feminisme i abolicionisme |
Família | |
Cònjuge | Henry Brewster Stanton (1840–1887) |
Fills | Théodore Stanton, Harriot Eaton Stanton Blatch |
Pares | Daniel Cady i Margaret Livingston (en) |
Premis | |
Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815 − Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.[1][2]
La seva Declaració de sentiments, presentada a la primera convenció de drets de les dones, celebrada el 1848 a la Convenció de Seneca Falls, Nova York, —document signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de uns quants moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona—[3] és sovint acreditada com l'inici dels moviments organitzats de drets de les dones i sufragi femení als Estats Units. Poc després de la convenció va conèixer Susan B. Anthony i juntes van fundar l'Associació Nacional de Dones pel Sufragi així com el diari The Revolution. Posteriorment va participar en el Consell Internacional de Dones a Washington.[4]
Va ser àvia de la també sufragista Nora Stanton Barney.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search